1. Objectius
Realitzar diferents experiments que ens permetin comprendre com es produeixen els fenòmens osmòtics per a posteriorment aplicar aquests coneixements a l’estudi de la cèl·lula.
2. Fonament teòric de la pràctica
El midó és el polisacàrid de reserva dels vegetals i s’acumula preferentment en estructures de reserva com les llavors i els tubercles. Químicament és un polímer de glucosa i es tenyeix amb Lugol, ja que amb el iode forma un compost blau i estable a baixes temperatures com a resultat de l’adsorció de l'element esmentat
3. Material
Lugol
Comptagotes (per al Lugol)
Plaques de Petri
Portaobjectes i cobreobjectes
Patata, pernil dolç (qualitat alta i baixa), arròs, macarrons i similar i altres aliments.
Microscopi òptic
4. Procediment
Prepara les plaques de Petri amb una mostra dels diferents aliments.
Afegeix a cada mostra unes gotes de Lugol.
Si et dóna temps, amb un bisturí raspa la superfície d’una patata i estén el resultat sobre un portaobjectes. A continuació afegeix una gota d’aigua i col·loca el cobreobjectes. Observa la preparació al microscopi òptic.
A continuació, afegeix a la preparació (just al costat del cobreobjectes) una gota de Lugol diluït. Absorbeix el sobrant i observa la preparació amb el microscopi òptic.
5. Recollida i anàlisi de les dades
La pasta i l'arròs es varen posar molt negres perquè eren els aliments que més midó tenien. El pernil i el pavo tenien poc, ja que només es va tintar una petita part. A la sal, salsitxa, oli i formatge no es notava gaire, pareixia que no li havien ficat res.
6. Conclusions
Uns aliments duen més midó que altres, com per exemple la pasta, la patata i l’arròs, que quan afegeixes unes quantes gotes de lugol es tornen negres de seguida. I altres aliments, com el pavo o el formatge, duen molt poc.
Per detectar el midó cal deixar caure unes gotes de lugol dalt l’aliment.
Vídeo procés per a detectar el midó en els aliments: